"la fotografia es como una cuchilla que secciona para la eternidad el instante que la ha deslumbrado"
Cartier-Bresson


dilluns, 19 de març de 2012

qui està dins? qui està fora?


i aixi de tant en tant
es miraven per la finestreta.
ella testic immutable dels temps
ell estranger del món, sempre.
d'aquell mur, restes queden.
mai van saber qui d'ells era el presoner

josep j.




4 comentaris:

  1. Muy bien visto, estupendo encuadre y contraste. Esto es como lo del vaso, medio lleno, medio vacío, jeje.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. M'agrada moltíssim el concepte, la composició, les tonalitats, les textures i l'execució final, enhorabona, un gran treball.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Estupenda. Una composición genial.
    Agustín.

    ResponElimina
  4. Perfecta en la seva composició. El tros de cel que es veu on s'ha trencat el mur i la lluna emmarcada per la finestra atrauen poderosament la meva atenció.

    Molt boniques també les paraules amb que acompanyes aquesta fotografia.

    Salutacions.

    ResponElimina