"la fotografia es como una cuchilla que secciona para la eternidad el instante que la ha deslumbrado" Cartier-Bresson
dimarts, 20 de març del 2012
entre l'infinit i un pam de fondària
quan la terra comença a bullir torna a mi l'instint atàvic que m'unix a ella. reprendre el fil que ve de lluny. obtindre aliment de l'esforç, del treball fet amb les mans.
Estimat amic, és molt especial aquesta foto per mi, tot just vaig plantar fa uns dies al camp un cirerer, no imagines d'allò tant be que em va fer sentir portar a terme eixe fet, i es que necessitava plantar un arbre... I allí anava jo amb un llegó... Boníssima imatge que em recorda allò que vaig fer. Una abraçada.
Amic, sóc més de l'infinit que d'eixe pam de fondaria. Mai m'ha agradat eixa eina; recorde quan, de xiquet, mon pare m'enviava a l'hort a fer cèrcols i cavallons, i com acabava plorant baix d'un taronger maleint aquell hort.
M'agrada la fotografia; el processat li dona un aspecte de rudesa, de mans aspres, que associe amb la terra.
Estimat amic, és molt especial aquesta foto per mi, tot just vaig plantar fa uns dies al camp un cirerer, no imagines d'allò tant be que em va fer sentir portar a terme eixe fet, i es que necessitava plantar un arbre...
ResponEliminaI allí anava jo amb un llegó...
Boníssima imatge que em recorda allò que vaig fer.
Una abraçada.
Amic, sóc més de l'infinit que d'eixe pam de fondaria. Mai m'ha agradat eixa eina; recorde quan, de xiquet, mon pare m'enviava a l'hort a fer cèrcols i cavallons, i com acabava plorant baix d'un taronger maleint aquell hort.
ResponEliminaM'agrada la fotografia; el processat li dona un aspecte de rudesa, de mans aspres, que associe amb la terra.
Salutacions.