y de este lado nos dejaron, mirando con envidia su modo de levantar vuelo y abandonar aquello que les asusta, que les presiona, que no les apetece vivir. Una hermosa foto Un abrazo
M'agrada molt aquesta fotografía amb les cadires davant la mar mentre els dos ocells s'allunyen volant; bé podrien ser els esperits que ocupaven les cadires ara buides.
El processat també m'agrada. El to del cel em recorda un filtre degradat que tenia fa uns anys.
y de este lado nos dejaron, mirando con envidia su modo de levantar vuelo y abandonar aquello que les asusta, que les presiona, que no les apetece vivir.
ResponEliminaUna hermosa foto
Un abrazo
La foto me gusta mucho. Pienso que también funcionaría volteándola horizontalmente y cortando arriba un trozo de cielo. Un abrazo.
ResponEliminaAgustín.
M'agrada molt aquesta fotografía amb les cadires davant la mar mentre els dos ocells s'allunyen volant; bé podrien ser els esperits que ocupaven les cadires ara buides.
ResponEliminaEl processat també m'agrada. El to del cel em recorda un filtre degradat que tenia fa uns anys.
Salutacions.