"la fotografia es como una cuchilla que secciona para la eternidad el instante que la ha deslumbrado" Cartier-Bresson


dimarts, 16 d’octubre del 2012

estimant-se


 de sobte apareixen
estimant-se, prop meu
sent com els límits del meu cos s'eixamplen
als meus llavis, un somriure
la càmera còmplice dispara...

josep j.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

  1. luis17 d’octubre del 2012, a les 0:34

    De pronto la vida se manifiesta delante de nuestros ojos y eso hay que eternizarlo.
    Bien hacho.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. joaquín17 d’octubre del 2012, a les 9:53

    Bellísima. Equilibrio perfecto de luces y sombras, lineas verticales y horizontales





    ResponElimina
  3. Anònim28 d’octubre del 2012, a les 20:21

    Molt oportuna. Molt ben composta i perfectament processada.

    Salutacions.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)