30 anys després ens retrobem
els meus dits tornen a acaronar les teues tecles
ara les paraules no s'emmagatzemen
dels pensaments al paper
sense correccions
sense intermediaris
habitant anacrònic ets
tu per definició
jo per elecció
josep j.
dels pensaments al paper
sense correccions
sense intermediaris
habitant anacrònic ets
tu per definició
jo per elecció
josep j.
Esa olivetti la tengo yo pero en negra. Y la tinta de la cinta no se ha secado, eh ?
ResponEliminaIgual la pruebo yo un día de estos, después de quitarle el polvo, por supuesto.
Recuerdos de tiempos no tan lejanos. Lo que cambia todo. A ritmo vertiginoso.
Saludos.
Però home! no et donaves compte que la màquina plorava quan l'obligaves a escriure la seva pròpia defunció, .com
ResponEliminaSalut, Josep.
El tiempo ya no almacena letras sobre papel, el tiempo ya no pesa en blanco y negro detrás de cada golpe de tecla. Ahora todo es viento, éter que no vemos pero que nos comunica. Bienvenido el paso del tiempo.
ResponEliminaUn abrazo
ResponEliminaUn recuerdo nostálgico.
Una estupenda toma... pero no creo que regresemos.
De hacerlo, mejor regresar a la pluma, incluso al lápiz.
· un abrazo
· CR · & · LMA ·