resistir

mira’m, res diu el meu aspecte del que vaig ser. cada nou dia em plantege el sentit de mantindre’m en alt. he vist desaparèixer totes les meues companyes, víctimes del desànim, una a una. sense trobar cap justificació al seu existir varen deixar-se anar als dominis dels fongs, a la voracitat dels corcons. al compàs dels vents, amb la força de les pluges vaig anar quedant-me sense arguments, sense capacitat de convicció que les fes resistir. així la solitud va fer camí.

cert és que tinc un temps finit i del gaudir d’aquesta limitació he fet el meu goig.

mira, deixa la teua apresurada mirada i torna a mirar. veus dos companys de solana estesos a l'escalforeta? sento els seus ditets, la seua calmada respiració. eixos minúsculs ditets que s’agafen a la vida, sovint els espere.

cada dia trobe un nou motiu per a resistir, hui ja l’he trobat. demà ja el buscaré...

josep j.