......................
Un dia vaig ser arbre...
arrelat a la mare terra.
A les branques, arracades
d'ocells i esquirols
guarnien els meus dies
i m'explicaven secrets
a cau d'orella.
I els dies, els anys...
em poso a pensar
enmig d'aquest silenci,
i em pregunto
com un arbre com jo,
amb les meves poderoses arrels,
ha pogut arribar fins aquí....
La meva vida d'arbre
nòmada...
he donat cau a qui s'ha acostat a la meva ombra,
caliu als nius dels ocells.
I ara
acaba
la meva història
a la vora del mar,
viatges inesperats
que et regala el destí...
Vull quedar-me aquí,
mirant les onades,
fins que la mirada
se m'apagui.
blancamandala
......................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada